Una mala elecció de professional a l’hora de sotmetre’s a una operació d’estètica pot comportar conseqüències negatives Aquests són algunes de les males praxis que poden succeir en un quiròfan sense experiència
Avui dia, mitjançant l’ús d’internet i xarxes socials, sovint ens trobem amb fotos, notícies i vídeos de personatges públics que s’han sotmès a operacions estètiques agressives amb resultats que ens escandalitzen. Excés de llavis, excés de pits, excés de… No obstant, no només els que surten als mitjans de comunicació són víctimes de males pràctiques al quiròfan.
Hi ha una regla fonamental a l’hora de decidir sotmetre’s a la cirurgia plàstica : buscar el millor professional i assegurar-se que està capacitat per fer una bona feina. Si no ho fem, les conseqüències poden ser nefastes.
Ja us hem explicat altres vegades que, quan parlem de canvis estètics, no tot és factible. Al capdavall, cadascú té un cos diferent que es podrà modelar segons les pròpies característiques. No tots els pacients poden operar-se per aconseguir el mateix nas, ni el mateix forma de pit. Si algun cirurgià us informa del contrari, busqueu una segona opinió. Si no, podríeu ser víctimes d’algun d’aquests errors comuns de la cirurgia plàstica:
1) Otoplàstia , o cirurgia de correcció de les orelles. L’operació més habitual és la que consisteix a corregir les anomenades “orelles de bufador” per tal d’apropar-les més al capdavant.
Error: La sobrecorrecció de la posició de les orelles, mitjançant l’eliminació excessiva de l’hèlix o de l’antehèlix (cartílags de l’orella) pot provocar que aquestes quedin totalment enganxades al capdavant i la sensació per part del pacient de no tenir orelles quan es mira de cara.
2) Augment de mames : en el cas de les operacions d’augment dels pits, cal tenir en compte que, si la pacient és de pell fina, les pròtesis s’han de col·locar per sota del múscul.
Error: Col·locar la pròtesi, en aquests casos, per sobre del múscul pot provocar un aspecte artificial i antiestètic, ja que es marca en excés el contorn de la pròtesi.
La sinmastia és un altre error comú que es dóna per una mala col·locació de la pròtesi, provocant que els implants s’ajuntin sense deixar l’espai entre els pits. Com a resultat pot semblar que la pacient té un únic pit de banda a banda del tòrax.
3) Blefaroplàstia , o cirurgia de les parpelles.
Error: En casos de pacients amb celles caigudes, aquesta operació accentua més l’efecte de cella caiguda, provocant una expressió agressiva i d’enuig a la mirada. Per evitar-ho, un cirurgià amb experiència realitzarà, juntament amb la blefaroplàstia, un lífting frontal o de celles.
4) El lífting és una operació complicada que requereix molta experiència per part del cirurgià.
Error: Un estirament excessiu de la pell té com a conseqüència l’aparició d’arrugues a les temples, així com d’orelles pinçades.
Aquests són alguns dels errors més freqüents en cirurgia plàstica i que sovint el Dr.Barret ha de corregir com a conseqüència de les males praxis o manca dexperiència daltres cirurgians.
Tot i que en una intervenció de cirurgia plàstica i estètica sempre hi ha un risc, l’experiència del cirurgià, així com de l’equip de professionals que l’envolten ajudaran a minimitzar el marge d’error aportant les màximes garanties al pacient.