Síndrome de Parry-Romberg a Barcelona
Reconstrucció facial avançada per tractar l’hemiatròfia facial progressiva adquirida.
La síndrome de Parry-Romberg, també coneguda com a hemiatròfia facial progressiva adquirida, és una malaltia rara o poc freqüent que pot provocar una pèrdua progressiva de volum en un costat de la cara o el cap. Aquesta atròfia pot afectar els teixits tous i, en casos més complexos, també estructures òssies, el nas, l’ull o la cella.
El tractament es planteja des d’una valoració mèdica individual. Analitzarem el grau d’afectació, estabilitat del procés, zones compromeses i expectatives de cada pacient per definir una estratègia reconstructiva prudent, realista i personalitzada.
- + 25 anys d'experiència
- Especialista cirurgia plàstica i reparadora
- Consulta Avda. Diagonal 600, Barcelona
- Atenció personalitzada i propera
En aquesta pàgina:
Tingues en compte
DURADA
4 o 5-9 hores
segons tipus de correcció
ANESTÈSIA
General
INGRÉS
1-2 dies
segons tipus d’intervenció
AL TREBALL
2-3 setmanes
Per a qui està indicat el tractament de la síndrome de Parry-Romberg
El tractament està indicat en persones afectades per síndrome de Parry-Romberg que presenten pèrdua de volum facial, asimetria o alteracions en teixits tous o ossis. La indicació depèn del tipus d‟afectació i de si el procés es troba en una fase adequada per plantejar una reconstrucció.
Els símptomes i signes principals de la síndrome inclouen:
-
Asimetria facial: Pèrdua gradual de volum en un costat del rostre, provocant un aspecte “enfonsat” o contret
-
Alteracions a la pell: Pot aparèixer pell enfosquida, endurida o una marca similar a un “cop de sabre” al front i/o mentó. De vegades apareix alopècia en cuir cebellut.
-
Problemes oftalmològics : Enfonsament de l’ull (enoftalms) o parpella caiguda.
-
Afectació neurològica En alguns casos s’associa amb mals de cap severs, neuràlgia del trigemin o fins i tot epilèpsia.
-
Alteracions de nas i de l’esquelet facial: en casos greus o d’inici a una edat primerenca, es poden produir alteracions o deformitats anatòmiques al nas i als ossos de la cara.
En el tractament de les seqüeles de la Síndrome de Parry-Romberg és fonamental fer un diagnòstic definitiu de la síndrome, determinar els problemes funcionals i anatòmics que presenta el pacient i assegurar que la síndrome no es troba activa.
No tots els casos requereixen la mateixa estratègia. En algunes persones el problema principal és la pèrdua de volum; en altres, l’atròfia pot afectar també os, nas o cella, cosa que exigeix una planificació més complexa i, de vegades, més d’una intervenció.
Qui és bon candidat?
Un bon candidat és una persona diagnosticada de síndrome de Parry-Romberg que vol valorar opcions reconstructives per millorar la simetria, el volum i la funcionalitat facial.
No és un bon candidat la persona amb la malaltia encara en una fase activa o canviant. Cal que la malaltia estigui estabilitzada durant mesos per poder plantejar una reconstrucció.
Durant la valoració analitzarem levolució de la malaltia, les zones afectades i el tipus de reconstrucció més adequat. També explicarem què es pot aconseguir de manera raonable i quines limitacions s’han de tenir en compte abans de prendre una decisió.
Pot estar indicat en casos com ara:
Pèrdua de volum en un costat de la cara associada a la síndrome.
Asimetria facial secundària a hemiatròfia facial progressiva.
Afectació de teixits tous facials.
Alteracions òssies associades a la síndrome.
Afectació del nas o la cella.
Necessitat de recuperar proporció, funció i imatge corporal després de la malaltia.
«Cada cara explica una història diferent; per això planifiquem la reconstrucció buscant recuperar volum, simetria i funció de manera personalitzada»
En què consisteix el tractament de la síndrome de Parry-Romberg
El tractament consisteix en una reconstrucció mitjançant cirurgia plàstica dels teixits afectats. L’objectiu és restaurar, en la mesura que sigui possible, el volum perdut, millorar la simetria facial i tractar les alteracions estructurals que puguin afectar la imatge corporal o determinades funcions facials.
En alguns casos, la reconstrucció es pot combinar amb tractament amb cèl·lules mare. Aquesta possibilitat s’ha de valorar de manera individual, segons les característiques del pacient i la situació clínica.
Reconstrucció del volum facial
Quan la síndrome afecta principalment el volum de la cara, el tractament se centra a recuperar la zona atròfica i millorar-ne l’harmonia facial. L’objectiu no és modificar la identitat de la cara, sinó reconstruir les àrees afectades respectant l’anatomia de cada pacient.
La planificació ha de ser curosa perquè el grau d’atròfia, la qualitat dels teixits i l’evolució de la síndrome poden variar molt d’una persona a una altra.
Durant la cirurgia s’aporta volum mitjançant lipofilling/empelts de greix i cèl·lules mare adultes del greix (ADSC) per millorar l’asimetria facial.
En casos severs, pot ser necessari aportar volum mitjançant una microcirurgia amb penjall microquirúrgic, combinat amb lipofilling per acabar de reconstruir la zona atròfica.
Reconstrucció en casos amb afectació òssia, nasal o de cella
En els casos més complexos, la pèrdua de volum pot venir acompanyada d’afectació òssia, del nas o de la cella.
En aquestes situacions, el tractament pot requerir dues o més cirurgies per corregir primer les deformitats estructurals mitjançant osteotomies Lefort, rinoplàstia i altres tècniques de cirurgia plàstica i, posteriorment, abordar el tractament de la pèrdua de volum.
Aquesta planificació per fases permet adaptar el tractament a la resposta dels teixits ia les necessitats reals del pacient.
Primera visita i valoració personalitzada
Cada tractament comença amb una valoració mèdica individual. En aquesta primera consulta escoltarem què et preocupa, què vols millorar i quines expectatives tens respecte a la cirurgia.
Durant la visita, el Dr. Barret valorarà el teu cas de manera personalitzada i t’explicarà quines opcions poden ser adequades per a tu. També parlarem dels possibles límits del tractament, de la recuperació i dels aspectes que cal tenir clars abans de decidir.
Què passa a la primera valoració?
Quines opcions de tractament poden ser adequades
Quins resultats són raonables esperar
Com és la recuperació i el seguiment
El pressupost personalitzat i les opcions de finançament
Com es fa el tractament o intervenció?
La intervenció es planifica després d’una valoració mèdica completa incloent-hi la valoració de proves d’imatge com ara TAC i/o ressonància magnètica de les estructures facials. A la consulta analitzarem la zona afectada, el grau d’asimetria, la possible afectació de teixits tous i os, i el nombre de procediments que podrien ser necessaris.
Quan hi ha únicament pèrdua de volum, la reconstrucció es pot plantejar en una intervenció. Quan també hi ha afectació òssia, nasal o de cella, pot ser necessari un tractament per fases.
Casos amb pèrdua de volum facial
En els casos en què l’afectació es limita a la pèrdua de volum, la cirurgia s’orienta a reconstruir els teixits afectats i recuperar proporció a la zona facial compromesa.
La reconstrucció es fa amb empelts de greix autòleg i cèl·lules mare ADSC i/o col·locació dimplants de materials biocompatibles per millorar el contorn facial.
Quan l’afectació es limita a la pèrdua de volum, la intervenció sol tenir una durada aproximada de 4 hores, requereix 1 dia d’ingrés i es pot fer amb sedació profunda o anestèsia general.
Microcirurgia reparadora com a tècnica reconstructiva
En determinats casos, el tractament es pot recolzar en tècniques de microcirurgia reparadora per aportar teixit sa, millorar el volum i tractar zones afectades per l’atròfia. Aquest abordatge pot ser útil en reconstruccions facials complexes, especialment quan hi ha pèrdua important de volum o afectació de diversos plans de teixit.
La indicació de microcirurgia reparadora es valora individualment, segons el grau d’atròfia, l’estabilitat del procés i els objectius reconstructius de cada pacient.
Casos complexos amb afectació estructural
Quan la síndrome afecta també l’os, el nas o la cella, la reconstrucció es pot organitzar en dos temps. En una primera intervenció s’aborda la deformitat òssia, nasal o de la cella, i en la segona es corregeix la pèrdua de volum.
Aquest tipus d‟intervencions sol requerir anestèsia general, una durada aproximada de 5 a 9 hores i ingrés d‟1 a 2 dies.
No obstant això, la seqüència de tractament pot variar, atès que s’ha d’individualitzar cada pacient.
Recuperació, cures i resultat
La recuperació depèn del tipus dintervenció realitzada, del nombre de zones tractades i de la resposta individual de cada pacient. En tots els casos, el seguiment mèdic és essencial per valorar levolució, controlar la inflamació i ajustar les recomanacions durant el postoperatori.
El resultat s’interpreta progressivament. En cirurgia reconstructiva facial, especialment quan hi ha atròfia de teixits o afectació estructural, el procés no s’ha de valorar immediatament.
Recuperació després del tractament de la síndrome de Parry-Romberg
Després d’una intervenció per a pèrdua de volum, la incorporació a la feina se situa aproximadament en 2 setmanes. En casos més complexos, quan es realitza una intervenció per corregir deformitat òssia, nasal o de cella, la incorporació es pot situar entre 2 i 3 setmanes.
Aquests temps poden variar segons l‟evolució de cada pacient i el tipus d‟activitat que realitzi.
Quan es veu el resultat definitiu?
El resultat s’ha de valorar progressivament. La inflamació, ladaptació dels teixits i la possible necessitat de procediments per fases fan que el seguiment sigui una part important del tractament.
Tot i que el temps en què es pugui valorar el resultat definitiu dependrà del tipus de tècnica emprada, el resultat final se sol valorar entre els 10-12 mesos.
A la consulta t’explicarem quins canvis es poden esperar en el teu cas, quan començar a valorar-los i quins límits té la reconstrucció.
Cures després del tractament de la síndrome de Parry-Romberg
Les cures s’adapten a cada intervenció. El nostre equip mèdic indicarà les pautes de repòs, higiene, medicació, revisions i reincorporació a lactivitat habitual segons el procediment realitzat.
També resoldrem dubtes sobre l’evolució normal, els signes que cal consultar i el calendari de seguiment.
Les cures generals que cal fer després d’una correcció de Síndrome de Parry Romberg inclouen:
-
Dormir amb el cap elevat
Realitzar una dieta tova 7-10 dies -
Aplicar fred a les zones intervingudes
-
No fer esport ni activitat física important durant 4 setmanes
-
Mantenir una higiene adequada de les zones intervingudes
-
No fregueu les zones intervingudes ni utilitzeu assecador de cabell amb aire calent
Beneficis esperats
Millora de la salut
El tractament reconstructiu contribueix a millorar l'estat físic i funcional de les zones afectades per la síndrome.
Millora o recuperació de funcions facials
Quan la malaltia afecta estructures implicades en la funció facial, la reconstrucció ajuda a millorar o recuperar determinades funcions a les zones afectades.
Recuperació de la identitat i la imatge corporal
La reconstrucció busca tornar proporció i volum a la cara, ajudant que el pacient es reconegui millor a la seva imatge.
Superació emocional
L'impacte de la síndrome de Parry-Romberg no és només físic. Recuperar simetria i estructura facial pot ajudar al procés emocional associat a la malaltia.
Reforç de l'autoestima
La millora de l'harmonia facial pot afavorir la confiança personal, sempre dins les expectatives realistes i després d'una valoració individual.
Riscos i possibles contraindicacions
El tractament de la síndrome de Parry-Romberg s’ha de valorar individualment perquè es tracta d’una malaltia poc freqüent i amb graus d’afectació molt variables. Abans d‟indicar qualsevol intervenció, analitzarem l‟estat del pacient, l‟estabilitat del procés i la complexitat reconstructiva.
Entre els riscos generals s’inclou infecció, sagnat o hematomes, cicatrius hipertròfiques o queloides, necrosi de pell i/o penjalls, irregularitats de contorn, quists grassos, deformitat residual, possible recurrència de l’atròfia (molt poc freqüent).
Malaltia en evolució
Si la malaltia es troba en una fase activa o canviant, pot ser necessari valorar amb cura el moment adequat per plantejar la reconstrucció.
Expectatives no realistes
La cirurgia reconstructiva pot millorar el volum, la simetria i la funció, però no s'ha de plantejar com una promesa de correcció absoluta. És important entendre quins canvis són raonables en cada cas.
Casos amb afectació complexa
Quan hi ha alteracions òssies, nasals o de la cella, el tractament pot requerir diverses fases i una planificació més extensa.
Estat de salut no adequat per a cirurgia
Com en qualsevol intervenció, l'estat general del pacient ha de permetre fer el procediment amb seguretat. Aquesta valoració es fa abans d'indicar el tractament.
Preguntes freqüents sobre el Sindrome de Parry-Romberg
És una malaltia poc freqüent (malaltia rara), també anomenada hemiatròfia facial adquirida progressiva, que pot provocar pèrdua de volum en una part de la cara o el cap. Pot afectar teixits tous i, en casos més complexos, estructures òssies.
La informació clínica disponible descriu l’atròfia de teixits tous o ossis, generalment sense debilitament de la musculatura facial. Tot i així, cada cas s’ha de valorar de forma individual.
Generalment només afecta una banda, encara que en rares ocasions pot afectar tots dos.
Es pot plantejar una cirurgia quan la malaltia s’ha estabilitzat per evitar que la reconstrucció es vegi compromesa per una nova atròfia.
El tractament recomanat per corregir les zones afectades és la reconstrucció mitjançant cirurgia plàstica. En alguns casos es pot combinar amb tractament amb cèl·lules mare, segons la valoració mèdica.
Si només hi ha pèrdua de volum, es pot plantejar una intervenció, encara que de vegades es requereix una segona intervenció per acabar de millorar el resultat. Si a més hi ha afectació òssia, nasal o de la cella, poden ser necessàries dues cirurgies o més.
En casos de pèrdua de volum, la incorporació a la feina sol situar-se al voltant de les 2 setmanes. En una segona intervenció per a casos complexos, es pot situar entre 2 i 3 setmanes.
L’objectiu és recuperar el volum, la simetria i la proporció respectant la identitat facial del pacient. No es vol crear una cara diferent, sinó reconstruir les zones afectades per la malaltia.
És recomanable demanar una valoració si hi ha diagnòstic de síndrome de Parry-Romberg, pèrdua de volum facial, asimetria progressiva o dubtes sobre opcions reconstructives. A la consulta podrem valorar el moment adequat i les possibilitats reals de tractament.
Especialista responsable del tractament
Dr. Joan-Pere Barret
Doctor en Medicina i Cirurgia · Especialista en Cirurgia Plàstica, Estètica i Reparadora
Nº de col·legiat: 28191
- Cap del Servei del Departament de Cirurgia Plàstica i Cremats de l’Hospital Vall d’Hebron.
- Director del Programa de Trasplantament de Cara de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
- Cirurgià Plàstic a Hospital CIMA
Preu de la cirurgia
QUANT EM COSTARÀ?
Per conèixer un pressupost personalitzat, és imprescindible fer una valoració mèdica prèvia. Durant la consulta s’explicarà quin tractament està indicat, quin resultat es pot esperar i com serà el procés de recuperació.
OPCIONS DE FINANÇAMENT
Demana cita per fer una primera valoració
Si estàs pensant en fer una cirurgia a Barcelona, el primer pas és una valoració personalitzada amb un especialista en cirurgia plàstica.
Durant la consulta, podreu explicar què us agradaria millorar, resoldre els vostres dubtes i conèixer quines opcions són més adequades per al vostre cas. La planificació individual és essencial per aconseguir el resultat que desitges.





