
El càncer de mama és el tipus de tumor més estès i que afecta en un nombre més gran les dones a Occident. Concretament, a Espanya es detecten al voltant de 22.000 casos nous d’aquest tipus de càncer anualment. Moltes vegades el tractament inclou el pas per la mastectomia (l’eliminació quirúrgica completa de la mama) o per la tumorectomia (l’extirpació del tumor a la mama i de part del teixit circumdant, es tracta d’una extirpació parcial).
En aquests casos, les dones afectades tenen lopció de plantejar-se una reconstrucció mamària . És de vital importància informar i conscienciar les dones, que han patit un càncer de mama, que hi ha cirurgies de garanties que permeten reconstruir la mama. És una decisió molt personal que pretén millorar la qualitat de vida, l’autoestima i l’estètica de les dones afectades.
La tendència actual evidencia un augment del 7% en el nombre de persones que se sotmeten a la reconstrucció mamària (al voltant de 102.200 dones).
La reconstrucció de la mama es pot fer de manera immediata (en la mateixa intervenció en què s’extirpa la mama) o passat un temps, a elecció de la dona i de les recomanacions del doctor.
Hi ha diferents tècniques de reconstrucció mamària: la reconstrucció mitjançant expansors (consisteix a expandir la pell per col·locar la pròtesi en una segona cirurgia), la reconstrucció amb teixits propis de la pacient (teixits abdominals o teixits de l’esquena).
Per la seva banda, l’arèola (mitjançant tatuatge o empelt de pell de l’engonal) i el mugró (amb pell de la mama reconstruïda) solen reconstruir-se en una intervenció posterior a la de la mama.
El més idoni és que es consulti i es consensuï amb l’oncòleg i el cirurgià plàstic l’opció més convenient, tenint en compte cada cas particular.